Guilhermina Suggia

LA VIDA DE PAU CASALS, de M.ROSA BAYÀ

A Barcelona era un mestre reconegut. Tenia fama, diners i actuava amb les millors orquestres. Però ell no en tenia prou. Vá decidir que provaria una altra vegada l’aventura de Paris.
En la seva visita a Paris uns anys abans, les coses no li havien sortit com esperava; per això ho vá tornnar a intentar, l vá anar a veure el mestre Lamoureux, un director d'orquestra francès molt prestigiós. El 1899, quan Casals tenia 23 anys, debutava a Paris com a solista de l'orquestra de Charles Lamoureux.

A partir d'aquell moment, el mestre Casals va començar a ser conegut a tot el món. Era la primera vegada que un violoncel-lista feia concerts com a solista. De fet, hi havia poques composicions musicais importants amb el violoncel com a instrument principal. Però en això Casals, com en tantes altres coses, també vá ser un innovador.
Els primers anys del segle xx Casais vá fer molts concerts per tot el món. Es vá convertir en un gran viatger. En una época en què els viatges es feien en tren, anar d'un lloc a l'altre com feia ell era molt cansat. Però a ell no li importava i, a més, en aquella època es vá perfeccionar com a músic i vá aprendre set llengües.

A partir del 1904 encara vá viatjar més: havia format el trio de cambra més famós dei segle xx amb el pianista Alfred Cortot i el violinista Jacques Thibaud. Casals era una persona inquieta. Estava tan acostumat a viatjar que no podia quedar-se gaires dies al mateix lloc.

El 1906, però, quan tenia trenta anys, vá començar una relació amb Guilhermina Suggia, una violoncel-lista portuguesa deu anys més jove que ell. La parella es vá instal-lar a Paris. Casals i Suggia tenien caràcters molt diferents: ella era molt jove, alegre i fantasiosa; ell era ordenat i sériós. Aviat van començar els problemes entre ells.
La Guilhermina era una violoncel-lista molt brillant, i en Pau n'estava gelos.Ella volia fer una carrera com la d'ell, amb concerts internacionals, viatges i èxits, però a ell no li agradava que la seva companya l'igualés en fama i popularitat. Suggia era una dona massa moderna per al seu temps.
Casals i Suggia van estar junts set anys, fins ai 1913. Quan la relació es vá trencar, cap dels dos no vá parlar mai més de l'altre.
Casals va viure uns moments molt difícils i vá caure en una forta depressió.

Quan vá començar la Primera Guerra Mundial, el 1914, Casals es va refugiar als Estats Units, com molts altres músics europeus. La vida musical que tenia Paris en aquella època es vá traslladar a Nova York, ciutat on va anar a viure el mestre.
Al cap de pocs dies d'arribar a Nova York, Pau Casals es va casar amb Ia cantant Susan Scott Metcalfe. Va ser un casament
que va sorprendre tothom, perquè ningú no s'ho esperava. Ella era de bona família i, encara que era cantant profes-sional, no necessitava fer concerts per guanyar-se Ia vida. Metcalfe vá introduir Pau Casals en l'elitista alta societat novaiorquesa.
Durant els primers anys als Estats Units, Casals tenia poques noticies de la guerra europea. Però el 1916 un dramàtic succés el vá fer adonar de la tragédia: el seu amic Enric Granados, un compositor català molt reconegut, va morir, juntament amb la seva dona, quan viatjaven en un vaixell que va ser enfonsat per un submarí alemany. Granados tenia només quaranta-nou anys quan vá morir, i estava en el millor moment de la seva carrera.

do livro"La vida de Pau Casals" de M.Rosa Bayà,
Eumo Editorial/Universitat de Barcelona