La vá conèixer a Portugal quan ella era una nena i rebia, només, lliçons del seu pare. Aleshores, però, no se'n pogué ocupar. Suggia, que já havia tocat en públic a dotze anys, anà a estudiar amb Klengel, a Alemanya, i a disset fou presentada en els concerts de a Gewandhaus, de Leipzig, dirigida per Nikisch. A Paris, anys més tard, quan Casals estava já instal-lat a Vil-la Molitor, algú li digué que l'acabava de veure, no pas en bona companyia, ni en gaire bon estat. Casals, que havia tingut noves de la seva carreta, s'hi féu acompanyar. Suggia reconegué Casals, del qual havia anat veient retrats en la premsa de tots els països, i li demanà lliçons, car volia perfeccionar el seu art. Casals li preguntà amb qui vivia a Paris.
—Amb la meva maré. El meu pare és mort.
L'endemà, les dues dones anaren a veure Casals, i la maré li recomanà «que s'ocupés de la seva filla».
Vil-la Molitor bullia de converses i d'assaigs. Entre tournée i tournée, així que hi arribava Casals portant en els ulls el reflex de tantes ciutats i de tants triomfs, els seus amics hi corrien a conversar i a estudiar. Suggia entra en aquell ambient tan dens, que molts artistes no podien aguantar. Filosofia, religió, música, relació entre les arts, estil, inspiració, técnica, eren els temes habituais. Era com un petit convent laic. I Casals, a desgrat de la seva joventut, en fou sempre l'ànima pel seu fervor, per la seva exigência, per lla seva serietat. Suggia s'hi hagué d'adaptar, i Casals en vá fer una gran violoncel-lista. Segons alguns, la millor, en aquell moment, després de Casals.
«Les dones — escriví Wagner a Uhlig — són la música de la vida.» Aquesta música penetrà, també, en la vida de Casals, car Suggia, quan se sentí segura, quan cregué que podia triomfar, posà en joc tota la seva seductora feminitat. Era alta, ben formada, de pell bruna, de cabell negre, arrissat, i plena de temperament, i no pás solament musical. Sense ésser bella era molt atractiva. Tenia vida, alegria i un gran encís a la cara, un xic faunesca, i en el posat. «Sensibilitat significa sempre vulnerabilitat», diu Zweig, «i alio que és una gràcia per a l'art és una misèria per a l'artista.» Suggia vá amb Casais en algunes tournées, i toquen junts el Concert per a dos violoncels i orquestra que els ha escrit Moór. Casals la presenta pertot malgrat que, en les festes, ella és, potser, masa exuberant. Riu amb una alegria explosiva, i li agrada d'ésser el centre de tots els afalacs. Coneix els grans èxits davant els millors públics, i, adonant-se que la seva glória és sempre un reflex de la de Casals, creu que el conservarà mantenint-lo en continu estat de gelosia. El seu temperament, el famós «temperament», já la decanta cap aquest costat. Crea, en la vida de Casals, un estat de nerviositat que li dificulta l’estudi, que treu intensitat i concentració al seu treball.
de "PAU CASALS" Editorial Aedos- Barcelona, de JOAN ALAVEDRA
Não vou comentar o que se diz de Suggia. Apenas quero referir que Suggia e Casals viveram entre 1906 e 1913 e Augusto Suggia, o pai de Guilhermina morreu em 1932.
Afixado por: vm em maio 29, 2007 11:16 PM